APRENENT A PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Avui parlaré del llibre que tant hem treballat a classe: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. A partir d'aquest, ho relacionaré amb dues activitats que hem fet.

Com parlar bé en públic és un llibre que està destinat a tothom qui tingui interès en poder dominar l'expressió oral de forma correcta i aprendre els trucs per parlar de la millor manera, depenent de cada situació. Tots els consells que ens dona el llibre, els podem aplicar, tant en el dia a dia, com a qualsevol presentació davant d'un públic que tinguem o haguem de preparar. A continuació, explicaré breument alguns dels punts que m'han semblat més interessants i útils del llibre:

- La mirada: el contacte visual que mantenim amb el públic és molt important. A través de la mirada, a més de que ajuda a captar l'atenció del públic i a mostrar-nos més segurs, ens arriba informació del públic, és a dir, notarem la seva reacció al que estem dient, i si els interessa o no. Aquesta connexió l'anomenem ''feedback''.

- La veu: com tots sabem, la veu és un dels factors més importants. El nostre discurs ha d'arribar de forma correcta als espectadors, per tant, haurem de parlar d'una manera clara, correcta, haurem de vocalitzar, controlar la velocitat i adequar el nostre volum de veu a l'espai.

- Guió: la memòria és també un dels factors clau. No podem anar a una presentació si abans no ens hem preparat un molt bon guió del que direm. No cal memoritzar tot exactament, simplement tenir les idees principals clares i a partir d'aquí ja podrem improvisar i parlar amb naturalitat. Tot i que assagem també la nostra postura i gestos, mai han se semblar preparats, ja que el discurs ha de semblar natural.

- Nervis: són una cosa molt habitual i que mai no es passaran. Els nervis si es saben controlar, poden ser molts positius ja que l'adrenalina que se'ns produeix ens fa ser més ràpids alhora de pensar, i per tant, tenim més recursos. 

- Humor: l'humor, des del primer moment, ens permet trencar barreres, per tant, relaxem al públic i ens relaxem nosaltres. Aquest pot anar acompanyat d'exemples i anècdotes, ja que reforcen el nostre discurs i fa que s'entengui millor.

Aquests, són alguns dels punts que parla, tot i que n'hi ha molts més! Crec que és un llibre molt interessant i útil de llegir, no només per estudiants, sinó per tots els públics, ja que parlar d'una manera correcta davant de la gent és molt important. 

Si voleu saber més detalladament alguna de les activitats de classe que vam fer directament relacionades amb el llibre, us recomano que doneu un cop d'ull al blog de la Mercè Soler.

A partir d'aquí m'agradaria parlar-vos, primer, d'una de les exposicions que hem fet en aquest mòdul:

IDENTITAT I TERRITORI 

Aquest treball consistia a que cadascú, amb la seva parella (que en el meu cas ha sigut la Lucia Casares), havia d'escollir un tema lliure tenint en compte que li aviem de trobar una relació d'identitat i territori. Vam escollir el tema de l'habitació, pensant que la identitat era cada persona, i el territori, l'habitació dins d'una casa, per tant, dins l'àmbit familiar. L'objectiu era fer un bon ús de les noves tecnologies amb una expressió oral adequada. 

A continuació, posaré un vídeo que vam posar i crear, per explicar el risc que poden tenir el mal ús de les xarxes socials:

Va ser un treball molt profitós perquè vam poder posar en pràctica tot el que havíem après a les dues assignatures. De COED, vam aplicar tot el que havíem llegit del llibre de com parlar bé en públic, i per la part de GITIC, vam intentar inserir al PowerPoint totes aquelles eines relacionades amb les noves tecnologies que ens van ser útils. 

RECITACIÓ

Un altre de les activitats que hem fet a COED és la de la recitació d'un poema. La veritat és que era una de les millors maneres per posar en pràctica tot el que havíem aprés amb el llibre, però al ser una recitació de memòria, i ser el primer cop que ho fèiem davant del públic, ho complicava molt. Per dur a terme aquesta activitat, jo vaig escollir recitar cançoneta incerta, de Josep Carner. 

Ens vam gravar en vídeo, per així, cadascú, després, és podia veure amb més calma i autoavaluar-se. Els trets que ens havíem de valorar eren:

- L'elecció del text.

- L'expressió oral.

- Mirada

- Veu

- Postura

- Gesticulació

- Control dels nervis

- Altres

Quan saps que t'has de valorar tots aquests aspectes, et fixes molt més en els petits detalls, per tant, aprens dels teus errors i saps com millorar-los. És una exercici molt interessant i que recomano a tothom de fer. Com a última reflexió, volia destacar el fet de que, en general, a tota la classe, ens va resultar difícil dur a terme l'activitat, perquè no hi estàvem acostumats, tot i que és una activitat molt important i necessària. Per tant, crec que la recitació s'hauria de practicar molt més a classe i des de molt més petits, ja que amb la pràctica, és millora.

Fins aquí la meva entrada d'avui, espero que no s'hagi fet massa pesada i que hagi sigut útil per a tothom. Fins la pròxima!